Coscollada a la font de les Pollineres

Coscollada a la font de les Pollineres organitzada per el poble d’Aransa.

Coscollada Aransa 2019

Els coscolls o també anomenat api bord o brúcol, és una planta alpina que neix a les tarteres i indrets rocosos del Pirineu per sobre dels 1.500 metres d’alçada. És una delicatessen que ens ofereix la muntanya i que pocs coneixen, que cal menjar entre els mesos de maig i juny, just abans que les seves flors s’obrin.

Se’n aprofita només la tija i els brots tendres per fer unes amanides delicioses: una mica d’all, abundant sal, pebre, oli i vinagre i tastareu una amanida amb un sabor increïble.

Un any més els veïns i amics del poble d’Aransa, quasi 40 de petits i grans, ens vàrem aplegar per a celebrar la ja tradicional coscollada d’Aransa, a la font de les Pollineres.

En un dia assolellat, els més matiners varen pujar a la muntanya per anar a collir els coscolls, començar a encendre foc i anar avançant feina.

Ja amb el gruix de la gent arribada, es van acabar de triar els coscolls. Cal treure bé totes les fibres de la tija i rentar-los bé. Era el moment idoni per agafar forces i començar a tastar els millors embotits casolans. Cada casa que encara maten porc va portar llonganisses, bulls, xoriço, sobrassades, era quasi impossible resistir-se a tastar-los tots i anar comparant: cada casa te el seu secret i gust particular. Formatge tampoc en va faltar.

Els amants dels cargols varen estar de sort, amb paciència i l’ajut de grans i petits es varen anar preparant dues safates ben grans de cargols a la llauna.
Ja ven entaulats va començar el dinar: amanida de coscolls, cargols a la llauna i filet a la brasa. Tot boníssim, i a destacar la carn, que era ben tendra i amb el sabor incomparable d’una bona brasa. Ben regat amb bons vins i aigua de la font de les Pollineres, i amb el marc incomparable de les muntanyes que ens envoltaven semblava que per un moment el temps s’hagués aturat.

Converses animades, histories de contrabandistes i de la muntanya que els més grans explicaven animats i bon menjar i beure, no és podia demanar res més.
Un parell de caixes de cireres ben grosses i vermelles van fer pair un mica el dinar, però encara no havia acabat la festa i les dones tenien reservada una bona sorpresa. Amb la panxa ben plena tots vàrem guardar un raconet per tastar els postres. Semblava ben be un concurs de pastissos: pastís de formatge amb confitura, pa de pessic de taronja, coca de pipes, brownie de xocolata, pastís de xocolata: impossible escollir el millor.

Cafès, copes, algun puro, i algun que no es va poder estar d’estirar-se una estona i tancar els ulls per pair el dinar. No podia faltar l’acordió de l’Aleix que va acabar d’animar la festa amb cançons tradicionals.

Bona part de les dones encara es va animar a baixar a peu fins a Aransa, algunes les van recollir a mig camí i les més valentes varen arribar fins al poble. Un cop allà encara hi havia recompensa: es va rematar el dia a la terrassa de Cal Fuxet amb un bon gin-tònic que encara hi va aplegar una quinzena de persones.

Un cop més, gran organització, bon ambient i un dia per recordar. Esperarem amb delit que torni a arribar la temporada de coscolls, per tornar a reunir-nos tots i que no en falti cap entre nosaltres. Fins l’any vinent!


© ARANSA.CAT