Anar al contingut

El sopar de l'isard a Aransa

A mitja tarda, fred glacial i silenci al poble d'Aransa, però passant per Cal Fuxet se sentia xiular el Fede, senyal d'alegria, de treball i que la cuina ja feia xup xup. I és que a Cal Fuxet quan xiulen alguna en porten de cap i podeu estar segurs que serà per llepar-se els dits.

És un dret que té el poble sobre la seva muntanya d'Aransa, de caçar cada any un Isard. Aquest any el Marianu va ser l'encarregat de caçar-lo, amb la promesa, això si, que seria més tendre que el de l'any passat. Per celebrar-ho s'organitza el sopar de l'Isard. Aquest any al voltant d'una trentena de veïns del poble i amics ens vàrem aplegar a Cal Fuxet davant d'una magnífica taula per fer un bon àpat i tastar l'Isard.

El menú sorpresa que ens tenien preparat va consistir en una amanida amb figues, pernil i torradetes, canelons de brandada de bacallà amb salsa de pebrots del piquillo, l'isard i finalment per postres profiterols de nata amb xocolata calenta.

El plat estrella, l'isard, ben guisat amb castanyes, va ser aquest any tot un èxit, tendre, molt gustós i amb una salseta que feia obligat sucar-hi pa.

Com una orquestra perfectament sincronitzada, entre la Dolors i el Sergi a la sala servint i atents a què no faltes de res, i el Fede i l'Àlex a la cuina i les animades converses que hi havia a taula, va anar passant el temps mentre a través de les finestres es veien caure les volves de neu que anaven emblanquinant el terra i les teulades.

Cafès, copes, bromes i xerrades fins a quarts de dues quan els pocs que hi quedaven van acabar de desfilar cap a casa amb la felicitat d'haver passat una nit màgica amb "la familia" d'Aransa.

Fotografies realitzades i cedides per Sergi Merino