Els boscos d'Aransa mereixen una altra gestió

Els boscos d'Aransa estan canviant. I no pas només per l'evolució natural del bosc, sinó també pel model de gestió forestal que s'hi està aplicant.

Aquest no és un debat exclusiu d'Aransa. Actuacions similars es poden observar avui en nombrosos boscos del Pirineu. Precisament per això creiem que és necessari obrir una reflexió sobre quin model de gestió forestal volem per a les nostres muntanyes durant les properes dècades.

En els darrers anys s'han dut a terme aclarides i podes en nombrosos sectors del bosc comunal. El resultat és visible per qualsevol persona que hi passegi: milers de branques abandonades sobre el terreny, grans superfícies de difícil pas i una transformació molt evident del paisatge forestal.

Les fotografies que acompanyen aquest article no corresponen a un únic punt del bosc. Reflecteixen una realitat que avui es pot observar en diferents indrets de la muntanya d'Aransa, com ara el Coll de Queralt, l'Avetar, la Bassa dels Pujols, el Fornell, l'Orri de Cadell o Pedres blanques, entre d'altres.

Ningú posa en dubte que els boscos necessiten una gestió activa. Tampoc que cal prevenir els incendis, reduir la competència entre arbres o afavorir la regeneració forestal. La qüestió és una altra:

És aquest el model de gestió que convé a un bosc públic com el nostre?

Costa entendre que, després de tallar una gran quantitat de branques, es decideixi deixar pràcticament tota la biomassa escampada pel bosc, incloent-hi zones utilitzades habitualment per excursionistes i itineraris que durant l'hivern formen part dels circuits de raquetes de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa.

Els boscos comunals tenen una funció ambiental, però també una funció social. Formen part del patrimoni de tots els veïns i constitueixen un dels principals atractius naturals i turístics del municipi. Una gestió forestal moderna hauria de ser capaç de compatibilitzar la conservació del medi amb el gaudi responsable del bosc.

També genera preocupació observar que, en determinats sectors on s'han fet aclarides importants, posteriorment s'hi poden veure nombrosos pins tombats pel vent. És legítim preguntar-se si aquest fenomen té relació amb la intensitat d'algunes actuacions i si el model aplicat és el més adequat per als boscos de pi negre d'alta muntanya.

Un dels arguments habituals per justificar aquestes aclarides és la recuperació d'antigues zones de pastura. És un objectiu perfectament compartible. Però si aquesta és realment la finalitat, també és legítim preguntar-se quin sentit té mantenir nombrosos pins dispersos que, amb el temps, poden acabar caient a causa de la seva major exposició al vent. Potser, en aquells espais destinats a recuperar el pasturatge, seria més coherent apostar per una recuperació més decidida dels prats, preservant al mateix temps les masses forestals allà on realment han de continuar sent bosc.

Les decisions que es prenen avui condicionaran durant dècades l'aspecte i l'evolució dels nostres boscos. Precisament per això, sorprèn la poca informació pública disponible sobre els criteris emprats, els objectius perseguits i les diferents alternatives que s'han pogut valorar abans d'executar actuacions tan visibles.

La transparència no és una opció. És una exigència quan es gestiona patrimoni públic.

Per aquest motiu reclamem:

• La publicació dels criteris tècnics que justifiquen aquestes actuacions.
• Informació clara sobre els objectius de les aclarides i de l'abandonament de la biomassa al bosc.
• Una revisió del model de gestió forestal aplicat als boscos comunals, incorporant també la realitat social, paisatgística i turística del territori.

Els boscos comunals d'Aransa formen part del patrimoni de tots els veïns. Per això creiem que les decisions que transformen de manera tan profunda el territori no poden quedar exclusivament en mans d'un model de gestió allunyat de la realitat local.

Si, com s'ha explicat en diverses ocasions, és la Generalitat qui determina les actuacions i n'assumeix la direcció tècnica, és imprescindible que aquests criteris siguin públics, comprensibles i oberts al debat.

També creiem que una EMD propietària dels seus boscos ha de poder tenir una participació molt més activa en les decisions que afecten el seu patrimoni natural, el seu paisatge i un dels principals actius turístics del poble. No es tracta de gestionar menys. Es tracta de gestionar millor.

Aransa mereix una política forestal que escolti el territori, que expliqui les seves decisions i que sigui capaç de compatibilitzar la salut del bosc amb el seu ús social, paisatgístic i turístic.

Demanem transparència. Demanem explicacions. I demanem que el futur dels boscos d'Aransa es decideixi amb més participació del territori i menys des dels despatxos.

Quin model de gestió defensem?

No defensem la inacció ni l'abandonament dels boscos. Defensem una gestió forestal que:

• Redueixi el risc d'incendi sense convertir grans superfícies en zones de difícil accés.
• Compatibilitzi biodiversitat, prevenció d'incendis i ús públic.
• Tingui en compte el valor paisatgístic i turístic dels boscos d'Aransa.
• Aprofiti també eines tradicionals com el pasturatge extensiu quan siguin adequades.
• Escolti el coneixement de la gent del territori.
• Expliqui amb transparència els criteris tècnics que s'apliquen.

Perquè gestionar un bosc no és només decidir quins arbres es tallen. És decidir quin bosc volem deixar a les generacions futures.