Goigs a la Mare de Déu del Carme
Goigs a la Mare de Déu del Carme de la parròquia del poble d'Aransa a la Cerdanya. És tradició cantar-los a la missa que se celebra per la festa major.
Goigs a la Mare de Déu del Carme de la parròquia del poble d'Aransa a la Cerdanya. És una tradició cantar-los a la missa que se celebra per la festa major del poble.
...
Vostra Santa Confraria,
que en Aransa se fundà,
curà tot el Baridà
de la pesta que patia:
puix de nostres comarcans
vos trobem Llibertadora,
Venerem Nostra Senyora
Mare dels carmelitans.
...
Preguem.
Oh Déu, que heu honorat l’orde del Carmel amb el títol singular de la benaurada sempre Verge Maria, Mare vostra, concediu-nos benignament que, en celebrar la seva commemoració i protegits pel seu emparament, meresquem arribar als goigs eterns. Per Crist, Senyor nostre. Amén.
Els Goigs a Maria Santíssima del Carme formen part del patrimoni religiós i cultural d’Aransa. Aquest cant, dedicat a la Mare de Déu del Carme, reflecteix la profunda devoció que històricament ha existit al poble i al conjunt del Baridà.
El text presenta la Mare de Déu com a protectora dels carmelitans i recorda la tradició de l’escapulari del Carme, símbol de protecció i de confiança en Maria. Una de les estrofes més significatives fa referència directa a Aransa:
Vostra Santa Confraria,
que en Aransa se fundà,
curà tot el Baridà
de la pesta que patia.
Aquests versos vinculen la confraria d’Aransa amb el record d’una epidèmia que hauria afectat el Baridà. Més enllà de la interpretació religiosa, els goigs conserven una part de la memòria col·lectiva del poble i mostren el paper que Aransa havia tingut com a centre de devoció per als habitants de la comarca.
El full també inclou la melodia tradicional, pensada per ser cantada comunitàriament, i una oració final en llatí. Al peu s’indica que els goigs van ser indulgenciats el 12 de juliol de 1802 pel bisbe d’Urgell, Francesc Antoni de la Dueña i Cisneros.
Els goigs són, per tant, molt més que un cant religiós: constitueixen un testimoni de la història, les creences i la identitat d’Aransa, transmès de generació en generació i estretament vinculat a la celebració de la Mare de Déu del Carme.